Nadala

Esperen hores molt tristes

per a tota la catalanitat,

els politics de Catalunya

viuen a dalt del terrat.

Neptú des de la mar els mira

i resta esparverat,

veient muntanyes de pisos

i molts coxes circular.

Amb empentes i rodolons,

el nostre país somia,

somia… amb una Patria finida,

amb una glòria encongida.

(només per la intimitat)

Els voltors fan meravelles

amb les despulles del poble

i… algú fuig amb la cartera

amb silenci de pantera…

(res ha pogut resoldre)

Els bancs, pugen muntanyes

i ens miren des de dalt,

els credits ens arrosseguen

dins el paradís infernal.

Tot funciona per punts:

A la cultura ”dona estranya”

li han regalat una canya

per pescar subvencions.

Mes… davant les circumstàncies,

pit fora!, i resistir

els quatre bojos de sempre,

lluitarem fins a morir.

Que l’any nou sigui propici

i ens vegem tots les orelles,

que encara que portem esquelles

tots som lliures a desdir.

Pagarem nostres impostos,

els crèdits, les hipoteques,

i amb les butxaques ben netes,

si plou… farem pastetes.

Engeguem a fer punyetes,

la política i el destí

i dins d’una ampolla de vi

abocarem incerteses.

Celebrem tots bé les festes

amb amics, família o sols

i fem com els caragols,

que si no plou… tots a caseta.

Un any diuen que acaba

i un de nou vol començar,

com un conte… de mai acabar

fem: de la festa una farra.

Epitafi final.

Deia un savi a dins sa cova:

“Sóc savi i anacoreta,

tot el que tinc i no tinc és meu,

i encara m’ho disputa Déu…

aquest món és una merda!”

Joan Gómez i Vinardell

Premià de Mar. Nadal 2006

2006-07

L’estampació.

L’estampació.

Per parlar de l’estampació de teixits cal tenir en compte que del que estem parlant és d’un sistema de de repetició de tipus o d’imatges. La història comença abans de la història i es referma a partir de la aculturació dels pobles; Plini a la seva Història Natural es desespera davant de la impossibilitat d’aconseguir els colors de la natura que intentava reproduir, però malgrat el seu fracàs podem dir que ell ja intenta repetir unes formes o imatges. L‘ésser humà ha volgut sempre reproduir imatges, ha volgut donar la idea gràfica dels seus missatges, ha volgut repetir moltes vegades un esquema o representació de la persona del lloc o d’una idea. La Xina amb les seves xilografies o fustes gravades escriu i repeteix un text o una figura.

Els nostres avantpassats dins de les coves ja van descobrir que posant la mà en una paret i bufant color deixaven la seva empremta i; qui ens pot negar que més enllà de la simple empremta no hi ha un missatge. Mans de diverses formes i posicions, imatges seguint unes composicions repetitives; ideograma, alfabet, pentagrama…? La Europa del segles XV, XVI, XVII, XVIII amb l”invent” de la impremta o millor dit dels tipus mòbils, es deslliga de les de textos tallats de la Xina, tot mantenint l’estructura xilogràfica i el gravat per corrosió, la punta seca i moltes altres tècniques del moment. Les Indianes prenen força a partir de conèixer les “Teles Pintades de l’India”i d’altres parts de l’orient. La serigrafia parteix del coneixement també oriental que creà la primera pantalla teixint el cabell humà, omplint-la de greix i buidant els passos de color.

Motlles de tampó. Motlles de serigrafia. Trepes d’aerografia, estampació de fil abans de teixir. Ikart i molts sistemes expressen sens dubte formes de repetir un dibuix, sobre diversos suports: paper, tela, teixit, fusta,vidre,cuit, pedra, ceràmica i ara, darrerament plàstics, i diverses matèries sintètiques en formes planes o volumètriques.

Des de l’orient fins arribar a la vella i “culta” Europa, hem fet, dins els diversos tipus de gravats i estampacions, un rosari d’experiments i tècniques que han passat per diferents branques artesanals i industrials.

En el moment que hom es planteja obrir un Museu dedicat a l’estampació, s’ha de poder copsar el recorregut del producte, s’han de cercar i investigar la tècnica, les diverses tècniques, les representacions culturals, dins la geografia dels pobles i sobretot els enllaços entre els processos que circulen d’un lloc a l’altre. El suport és la circumstància, per sobre d’ell està la representació, el disseny i el procés, maquinaria i materials fungibles.

Hem de pensar “que cal explicar un procés “ i dins d’aquest procés està inclosa la història humana, la reconstrucció arqueològica (Industrial) des dels processos primitius fins arribar al procés més sofisticat. No podem parlar d’estampació sense tenir en compte formes etnogràfiques primals; l’estampació de les mans de les coves d’Astúries – Cantàbria, de Sudamèrica, Austràlia, les primeres serigrafies de la Xina, les pantalles de seda de Lió, i també a Premià; els clixés i els clixetistes amb suport de vidre i més tard amb polièster. Les trepes del món romà i àrab i els “stencils” anglesos, cilindres de coure de Holanda i d’Anglaterra, les diverses xilografies (antecessores del motlle de Bac)

El Museu ha d’explicar una tècnica o una història, el seu contingut de gran riquesa dins del fons de l’entitat, ha d’expressar tot un recorregut; els museus de futur han d’esdevenir llibres oberts que expliquin una història, una tècnica i tot el contingut humà que cada moment ha produït el nostre planeta,”els museus són ells i el seu magatzem” , les vitrines, l’exposició són la punta del iceberg del seu contingut de coneixement i cal que dins el projecte museogràfic s’intueixi aquest contingut.

Cal generositat política envers els tècnics i cal que ells generin els continguts museuables de cada lloc. El museu no és un aparador lúdico-politic, ell és i ha de ser; l’aparador cultural d’un poble, una regió o un país i per això li cal una autonomia de gestió talment com una empresa qualsevol.

Joan Gómez Vinardell

La bandera

Dins els singlots poètichs de Serafi Pitarra (1864 ) trobo un fragment interessant que voldria dedicar a l’actualitat política:

!Fills de Wifredo el pelut !

(això vol dir Catalans)

Yo sense ser jeperut

soch un home molt menut

però tinc pensaments grans.(…)

¿No hi vá habé un ajuntament

que volent aquí echá el resto

per probá l’seu gran talent

‘es vá está continuament

cambiant faroles de puesto?(1)

1. He respectat l’estructura ortogràfica de l’època atenent la intenció de l’autor que deia: “en català del que ara ’s parla he escrit” . Ara jo afegeixo jo en to de crítica: que és el que tothom es guarda o es parla baixet ? Darrerament trobo que tothom parla com en època de la dictadura: fluixet i entre línies… per què serà?

Per entretenir el personal actualment el nostre ajuntament torna a remenar l’escut i la bandera de Premià, ( per canviar les faroles de lloc) crida el Sr. Armand de Fluvià “heraldista” per a què, dins la seva línia, monàrquica remeni el nostre escut, i, de comú acord amb un dissenyador, torni a gastar els diners dels nostres impostos “remenant faroles” en pro de polítiques de distracció, d’afers que són més importants, per exemple: la Cultura, els “socavons” dels carrers, els ajuts socials o els excessius sous de certs funcionaris municipals, els acords polítics abans dels plens i la funció de teatre amb què obsequien periòdicament, amb un fòrum absent en la memòria, quan, un cop acabat el ple, la Sra. Secretària fuig, perquè no és de “recibo” enregistrar la veu del poble de cara a la història real del nostre temps.

Contínuament, històricament ens entretenim a moure les faroles, ja ho deia en Pitarra … tants anys passats i les faroles continuem canviant de lloc per entretenir-nos, o per despistar el personal…, no ho tinc prou clar…

Joan Gómez Vinardell

Comentaris d’art

l’Associació d’Artistes Plastics exposa a la sala del carrer de Sant Antoni la col·lectiva de Nadal, aquets any em fet una edició de postals que podeu trobar al la sala´.

Talment com altres anys passat segin el criteri de retrobar les fonts de l’art i coneixe els artites vinculats a Premià enguany conguntament amb la Regiduria de Cultura organitzem tres exposicions d’homenatge al pintor, resident a Premià , Llucià Navarro. que podrem gaudir a parti del 20 de gener.

Llucià Navarro i Rodón

Barcelona 1924

Llucià Navarro va néixer el 19 d’abril a Barcelona en el barri de Sant Gervasi, fill de mare Vallenca i pare Parisenc. Aquests que era aquarel·lista i Fotògraf afeccionat, li inculca la vocació artística i el gust per l’obra de creació. Actualment viu a Premià de Mar l’Associació d’Artistes Plàstics i l’Ajuntament li rendeixen homenatge com a persona que viu ala localitat i ha esdevingut mestre en diversos camins de les arts plàstiques.

Nascut en un entorn familiar amant de l’art, va estudiar pintura a l’Escola Superior de de Belles Arts de Sant Jordi. Una beca el portar per terres de Castellà i, més tard ampliar els coneixements de pintura a Itàlia.

1941 estudia art a l’Acadèmia Nolasc Valls i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi a l’any 1948 es llicencia a Belles Arts, l’any 1950 i 52 exposa a la galeria Argos. Des de 1951 ha estat professor a l’Escola “la Llotja,” fins a la seva jubilació l’any 1989 a on va funda el Departament de Pintura Mural. A l’any 1960, amb un grup de pedagogs varen fundar la revista”Cavall Fort”. Al 1962 rep la medalla d’Or de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya. 1995 sota el lema “Paret tela i paper. La Fundació Jaume I, organitza una antològica de la seva obra a l’Espluga de Francolí.

La seva obra de pintura mural civil i religiosa, és troba escampada per tot el territori català: nou obres de tipologia religiosa i civil a Barcelona, en la resta de Catalunya trobem els seus murals; en les poblacions de Agramunt, Badalona, Balaguer, Bell lloc d’Urgell, Cambrils, Capellades, Esparreguera, L’Espluga de Francolí, Lleida, Núria, Ordino, Port de la Selva, Pons, Premià de Mar, Premià de Dalt, Ribes de Freser, Riudoms, Sant Cristòfol de Begues, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Sadurní d’Anoia, Surià, Vilanova i la Geltrú, Viladecans,Vilanova del Camí, Tàrrega, Mataró, Palau de Plegamans, Sant Joan de les Abadesses i Valls.

Dins d’Espanya la seva obra es pot veure a Logroño, Madrid, Valladolid i Murcia. Per terras americanes el trobem a Venezuela, Miami i Puerto Rico.(EUA)

Diversos reconeixements honorífics, donen fe del seu treball. Entre ells cal destaca el Premi Jaume I d’actuació Cívica Catalana, i l’ingrés com Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

En Llucià Navarro esdevé polifacètic: murals, vitralls, marqueteria, pintura de cavallet i dibuix, la seva obra és present arreu, il·lustra… l’altar, la façana, l’interior i també la il·lusió, del infant, que te la sort de llegir el Cavall Fort. Ell ha esdevingut en el nostre temps el pintor de la imatge, talment com els muralistes del Romanic la seva obra il·lumina a tothom. Avui a Premià e Mar tenim la sor de tenir-la aprop: Gaudim-la !

Bibliografia:

Llucià, catàleg homenatge al celebrar 80 anys (Edició reduïda)

El Dibuix a Catalunya. ( LLST) Pòrtic, Barcelona 2004.

L’art de Llucià Navarro (catàleg) Fundació Lluís Carulla.

Paret, tela i paper. L’art de Llucià Navarro (díptic. ) Museu de la Vida Rural.

Paret ,tela i paper. Lart de Llucià Navarro (catàleg)Museu de la Vila Rural.1995

GEC, Tom. 11.

Edigsa Historia de Catalunya Amb Cançons 1971

cavallfort. net. Qui Som: els Col·laboradors.

El Sant Crits de Balaguer. Angelfire.com/ pe/santcrist/

Congrés H.C.2005

 

 

Congrés H.C.2005

 

Queia la tarda, el dia havia estat , feixuc, era un d’aquell dies que sembla que no es vulguin acabar mai, les hores corrien lentes i l’avorriment acompanyava al silenci. L’estiu s’acabava i la tardor obria les seves portes amb l’anunci de Tots Sants i la castanyada, la terrassa del bar era buida i el turisme ja anava de retirada, en Manuel, el cambrer escoltava la radio mentre amb una cullereta jugava a repicar sobre el mostrador.

Al lluny del passeig, va veure venir un home, barret de roba, pantaló curt, un polo i una petita motxilla a l’esquena, al acostar-se distingí en ell una llarga barba, de color blanc cendrós cara colrada, ulleres i una pipa apagada entre les dents.

 

Va asseure’s en una de les cadires de la terrassa i demanà amb un perfecte castellà, un te amb llet i una copa de whisky, de la seva bossa va treure una llibreta petita de tapes negres i apuntà alguna cosa. El cambrer preparà el te, mentre l’observava, semblava anglès, però parlava molt bé el castellà…. al servir-lo i l’home li preguntà el nom de la població en la que estaven, un cop assabentat xarrupà la beguda esperitosa, i després va fer uns sorbets de te, i torna a escriure alguna cosa a la llibreta, es passà unes dues hores xarrupant petits sorbets el Whisky i escrivint en la seva llibreta.

Feia just pocs minuts quant, aparegué un altre home amb vestits semblants, amb una barba semblant, i amb una pipa semblant, s’assegué a la taula del davant del primer, i demanà un te amb llet i un Whisky, va treure una llibreta negra i començà a escriure.  No es varen dir res al cap de dues hores,  s’eixancaren pagaren i cada un va marxar per camins diferents .

 

Tot això no tindria importància, si no fos que aquest fet es repetís durant vint dies successius i lo més insòlit és que en el dia que feia quinze, en la terrassa del bar i havien vint homes iguals amb un barret igual amb uns pantalons i polo iguals,amb ulleres i amb una pipa a la boca.

 

El cambrer al·lucinava, tots iguals i no es deien res, els amics del cambrer acudien cada dia al, bar a prendree alguna cosa i a gaudir del espectacle dels homes barbuts escrivint en la seva llibreta, i l’estrany és que no els veiés durant el dia per enlloc de la població, només a la tarda a les cinc en punt apareixien tots a prendre el seu te i a escriure les seves notes.

 

El dia que feia vint- i- u el cambrer va preguntar a l’home més antic, el que que desde el primer dia seia sempre a la mateixa cadira …d’on són vostès …? Es produí un petit espai de silenci i l’home barbut digué “venimos de lejos, muy lejos,…” senyalant l’horitzó de mas allà…

Tota una mena d’imprecisió en la resposta i les imprecisions acostumen a esdevenir perilloses , la ment humana és plena de fantasies .El cambrer a partir de la resposta comentà amb els amics que li semblava que aquells homes repetits eran extraterrestres i que estaven davant una invasió.

Algú avisà a la policia i el guàrdia de torn es presentar a l’hora del te, i el hi demanar la documentació; tots tenien el mateix nom i tenien la mateixa edad i no tenien un lloc concret de residència . El guàrdia quedà estorat , no sabia que fer i tot sol s’espanta, no els podia detenir perquè no havien fer res però… agafà la moto i anà a la central a explicar als seus superiors la situació. La història que explicava era tan fantàstica que ningú se la va creure. Un dels companys el va fer bufar per sabers i havia begut, per desgràcia seva en el bar havia pres una cervesa. L’enviaren a casa amb una sanció de tres dies per prendre alcohol en hores de feina.

 

De totes formes el cap de la policia volgué fer una inspecció ocular al lloc del la denúncia, agafà dos homes i anaren fins el bar. Allà assegut només hi havia un home tal com li avia descrit el guàrdia, tot fen els comentaris en els companys de tot el que podia provocar una borratxera, s’arriba fins el client del bar i li demanà la documentació. Les dades corresponien a les recollides anteriorment però no era massa clar ni la procedencia ni el lloc de naixement. Li preguntar d’on venia i ha on anava; l’home se’l mira i li digué … vinc del hotel anomenat “Port de Mar” , en ell em fet el “Primer Congrés Mundial de Homes Clònics del Món” a estat un èxit ens em trobar tots els nascuts a l’any 2005, som quaranta, ara cada u ja vola cap el seu País, jo m’he quedat per organitzar la propera trobada,doncs el lloc ens ha agradat a tots i l’any que ve, tornarem.

 

Joan Gómez Vinardell

 

Almuñecar 30 de novembre de2004.

 

 

Taller d’Història

Taller de Història

Propostes d’investigació;

Recerca documental destinada a les exposicions del AECC-CRIT.

Ordenació i classificació documental.

Treball de camp: recollida de historia oral i documental

Debats d’història

Recuperació i interpretació fotogràfica

Publicacions de treballs al Butlletí Sediments i Butlletí del AECC.

Documentació imatges visuals

Buidat de Publicacions

Etnografia i Costumari.

Treballs d’investigació personals i de grup.

Continguts basics dins de l’arxiu;

Hemeroteca.

Biblioteca.

Arxiu documental

Arxiu Gràfic

Temàtiques importans:

Història de la Marina

Arxiu d’Art.

Arxiu Socio -Politic

Arxiu Vestuari

Arxiu Teatre i Musica.

Arxiu de la Construcció

Arxiu Textil

Geografia i Història

Etnografia

Biblioteca de història del dret.

Història de l’alimentació.

Etnografia i Costumari.

Organitza AECC- CRIT. AGF.

Dies.

Dijous de 19 a 21 hores

Per inscripcions tel. AECC 692630490.

Joan. 686514773

expocicions decembre 2006

Premià de Mar Desembre 2006 Exposicions.

Soldevila Oliver.- PremiArt del 2 al 10 de desembre.

Horari: feiners de 18 a 20 h . Dissabtes i festius de 12.h. A 14 i de 18 a 20h

Colors harmònics, paisatges, escenes costumistes. Soldevila Oliver expresa la seva pinzellada dins la recerca de llum i foscor, sap captar les escenes del cafè del poble, les imatges netes del carrer i també les llums de la mar, les cases del poble i el mercat, la noia amb la barca i el parasol negres, blancs i blaus, és barregen i es contrasten entre amb colors de l’Arc de Sant Martí, del vestits. Perfils clars i pinzellada segura expressió de… poesia o nostalgia, sensibilitat visual en la imatge, captan allò que estem perden en els pobles devant de l’allau constructiva: la sao neta i pura de les imatges del temps, que amb el temps, només les retrobarem en antigues fotografies i pintures.

Joan Gómez i Vinardell

Montse Bolaño. Sala de Can Manent. Camí Ral 54. del 2 al 29 de desembre.

Horari: tardes; dilluns dimarts , dijous i divendres de 16h a 20h

matins; dimecres, i dissabtes de 9′30h. A 13′30 .

Diumenges; 3 i 7 de de desembre de 12 h. a 13′30.

Motse Bolaño és profesora de l’institut Serra de Marina de Premià de Mar fa pocs dies conjuntament amb la AECC i Fundació CRIT va participar amb els seus alumnes en una exposició de gravat en la mateixa sala que avui exposa la seva obra.

La Montse a estudiat Belles Arts a la Facultat Sant Jordi de Barcelona amb l’especialitat de pintura,, Escola d’Arts i Oficis de Barcelona “Llotja” (especialitat de Gravat) i estudis sobre Gravat Calcogràfic a l’Escola de les Arts i Llibres de Barcelona. A fet diverses Exposicions.

En l’obra exposada podem aprecià la seva interpretació del paisatge la figura humana i també l’obra de collage pintura de textura difosa pinzellada segura tons clars i suaus i valents.

El dia de la inauguració es va poder veure l’estime dels seus amics i alumnes amb una assistència de mes de 150 persones.

Joan Gómez Vinardell

Hola hola

Primer missatge, comença el bloc Sediments