Camins de matinada
cercant el goig del dia nat
cercant el vent, l’oreig… de la mar.
Camins…de matolls i pedra seca
forjats per la saó del temps,
de vinya perduda i d’olivera
i de la suor de molta gent.
Al fons… el mirall de la mar,
barques que es gronxen,
gavines que volen…
desig de sirenes, d’Ulisses perduts.
El pas de la història, difusa memòria
el cant de l’amor.
La pedra… bancals i fileres en ordre infinit
suporta la terra, el cep, l’olivera,
la barraca i cloper supera la història
més enllà de memòria, esdevé un present.
Circulen les bruixes…, llegendes del temps,
gegants i deesses i déus de l’Olimp;
el vi de la copa, un repte pels déus,
el suc d’eixa terra de pedra i de ceps
escampa la força d’uns homes valents.
Nissaga d’herois, que no fan cap guerra
conreen la terra, extreuen el sucs
d’oliva i raïm, ordenen la terra,
bancals de sequera, avars construeixen
ofrena ordenada, legat per la història
desig de memòria del pas… pel seu temps.
Cadaqués, juliol 09.
006-07
