L’estampació.
Per parlar de l’estampació de teixits cal tenir en compte que del que estem parlant és d’un sistema de de repetició de tipus o d’imatges. La història comença abans de la història i es referma a partir de la aculturació dels pobles; Plini a la seva Història Natural es desespera davant de la impossibilitat d’aconseguir els colors de la natura que intentava reproduir, però malgrat el seu fracàs podem dir que ell ja intenta repetir unes formes o imatges. L‘ésser humà ha volgut sempre reproduir imatges, ha volgut donar la idea gràfica dels seus missatges, ha volgut repetir moltes vegades un esquema o representació de la persona del lloc o d’una idea. La Xina amb les seves xilografies o fustes gravades escriu i repeteix un text o una figura.
Els nostres avantpassats dins de les coves ja van descobrir que posant la mà en una paret i bufant color deixaven la seva empremta i; qui ens pot negar que més enllà de la simple empremta no hi ha un missatge. Mans de diverses formes i posicions, imatges seguint unes composicions repetitives; ideograma, alfabet, pentagrama…? La Europa del segles XV, XVI, XVII, XVIII amb l”invent” de la impremta o millor dit dels tipus mòbils, es deslliga de les de textos tallats de la Xina, tot mantenint l’estructura xilogràfica i el gravat per corrosió, la punta seca i moltes altres tècniques del moment. Les Indianes prenen força a partir de conèixer les “Teles Pintades de l’India”i d’altres parts de l’orient. La serigrafia parteix del coneixement també oriental que creà la primera pantalla teixint el cabell humà, omplint-la de greix i buidant els passos de color.
Motlles de tampó. Motlles de serigrafia. Trepes d’aerografia, estampació de fil abans de teixir. Ikart i molts sistemes expressen sens dubte formes de repetir un dibuix, sobre diversos suports: paper, tela, teixit, fusta,vidre,cuit, pedra, ceràmica i ara, darrerament plàstics, i diverses matèries sintètiques en formes planes o volumètriques.
Des de l’orient fins arribar a la vella i “culta” Europa, hem fet, dins els diversos tipus de gravats i estampacions, un rosari d’experiments i tècniques que han passat per diferents branques artesanals i industrials.
En el moment que hom es planteja obrir un Museu dedicat a l’estampació, s’ha de poder copsar el recorregut del producte, s’han de cercar i investigar la tècnica, les diverses tècniques, les representacions culturals, dins la geografia dels pobles i sobretot els enllaços entre els processos que circulen d’un lloc a l’altre. El suport és la circumstància, per sobre d’ell està la representació, el disseny i el procés, maquinaria i materials fungibles.
Hem de pensar “que cal explicar un procés “ i dins d’aquest procés està inclosa la història humana, la reconstrucció arqueològica (Industrial) des dels processos primitius fins arribar al procés més sofisticat. No podem parlar d’estampació sense tenir en compte formes etnogràfiques primals; l’estampació de les mans de les coves d’Astúries – Cantàbria, de Sudamèrica, Austràlia, les primeres serigrafies de la Xina, les pantalles de seda de Lió, i també a Premià; els clixés i els clixetistes amb suport de vidre i més tard amb polièster. Les trepes del món romà i àrab i els “stencils” anglesos, cilindres de coure de Holanda i d’Anglaterra, les diverses xilografies (antecessores del motlle de Bac)
El Museu ha d’explicar una tècnica o una història, el seu contingut de gran riquesa dins del fons de l’entitat, ha d’expressar tot un recorregut; els museus de futur han d’esdevenir llibres oberts que expliquin una història, una tècnica i tot el contingut humà que cada moment ha produït el nostre planeta,”els museus són ells i el seu magatzem” , les vitrines, l’exposició són la punta del iceberg del seu contingut de coneixement i cal que dins el projecte museogràfic s’intueixi aquest contingut.
Cal generositat política envers els tècnics i cal que ells generin els continguts museuables de cada lloc. El museu no és un aparador lúdico-politic, ell és i ha de ser; l’aparador cultural d’un poble, una regió o un país i per això li cal una autonomia de gestió talment com una empresa qualsevol.
Joan Gómez Vinardell
