La Caixa i l’historia d’Alex. Llegeixo en el Punt del 4 d0ctubre un article signat per Enric Ramonet “La historia d’Alex” en ell es manifesten les extorsions de les caixes i unes lleis que els i permeten el robo legal. l’Alex tenia una empresa i amb la crisis els impagats provocaren el fet de no poder pagar una hipoteca. “Només les criatures celestials aconsegueixen fer front al que es deu sense cobrar el que et deuen i l’Alex que és absolutament terrenal, va acumular 6.000 euros d’endarreriment el les quotes d’una hipoteca de 80.000 euros concertada amb la Caixa de Terrassa, la que sempre està al teu costat . Encara que les caixes siguin jurídicament entendridores fundacions privades de caràcter assistencial, la condescendència amb els deutors no forma part de la seva obra social., i el deute, després de passar pel jutjat, va quedar convertit en 16.000 euros, i com que qui no es pot fer càrrec de la quota mensual de la hipoteca difícilment aconseguirà pagar 16.000 euros, l’Alex es va resignar a un embargament que segons les seves previsions l’havia de deixar sense casa però també sense deutes. Aquesta, però ni és una historia amb tranquil·litzador final feliç, i el seu habitatge, que havia estat taxat pels perits enviats per l’entitat bancària en 200.000 euros ,desprès de la subasta va ser adquirit per la mateixa entitat per una quarta part .
Avui, l’Alex no té casa viu de lloguer i continua devent, com a mínim, uns altres 50.000 euros, i la Caixa de Terrasa ha augmentat el patrimoni i segueix tenint un deutor que probablement acabara pagant (…) L’Ajuntament de la seva població li ha reclamat 1.220 euros de la plusvàlua que teòricament es va generar amb la venda de la casa (…)
Davant de fets com aquest que crec que són habituals al nostre país no en cal res més que felicitar als lladres que per diversos sistemes roben a caixes i bancs. Dons… com diu la dita castellana “quien roba a un ladron tiene cien años de perdon” i al ensems penso que les revolucions de futur i prenen per exemple “La Setmana Tràgica “que enguany celebrem el centenari, amb el nou concepte ètic del que ha de ser una revolució, no cremaran esglésies, ni convents, cremaran caixes i bancs i de passada algun Ajuntament i si són prou conscients de les finalitats revolucionaries, també rebran els jutges i els “Palaus” o les ciutats de la justícia.(1)
De vegades penso que els humans em arribat a crea una societat de lladres, que provoca una necessitat de revolució i de justícia popular, dons la justícia oficial a crear unes lleis, justificadores per cobrir tots els abusos capitalistes i també d’un estat que en contres de esdevenir protector dels ciutadans esdevé buixí. Poc apoc dins el món anomenat culte i civilitzar s’està produint una nova estructura que jo anomenaria neó-feudal en la que el poder econòmic utilitza l’exercit i la policia i la justícia per mantenir controlats els seus robatoris continuats.
El cas de l’Alex crec que es un exemple de país que estar perden la fe en la societat i que estar portant al jovent cap al tan-enfutismen social. quin missatge poden donar des de els poders públics al joves quan l’estat dona ajuts a entitats econòmiques que generen aquestes practiques, només es pot justificar l’Estat, em la dita que diu “Entre lladres no es per res”.
-
El cap de pocs dies d’escriure aquesta nota veig per la TV i llegeixo en les noticies del diaris que a Estabul es celebra el Fòrum del Banc Mundial, la gent que proteste al carrer, en contra la crisis generada des del capitalisme i l’ajut econòmic que es donen als bancs , tira cop-tels molotof a les seus de les entitats bancaries.
