Critica Social. De vegades els els pensament esdevenen paral·lels ahir parlava del nepotisme feudal dels bancs i avui trobo un article de Santiago Vilanova (el Punt 5 d’octubre de 2009 ) que més ho menys parla del mateix, fa anys quan llegia en Tehilar de Charden en el seu llibre el “Fenoment humà” ens presentava la teoria de la Neosfera una mena anella pensant que envoltava la terra i en la que talment com un imaginari satèl·lit de comunicacions, arribaven tots els pensaments humans i al ensems els tornava a reflectir sobre la terra En el fons crec que ens volia dir que el pensament no es per, que un cop generar i esdevé, es comunica,es transmet d’alguna manera a altres humans es com una energia pensant, que a mida que l’evolució humana avança esdevé per diferents causes patrimoni compartit de tots els humans i si no tots, els que tenen capacitat de recepció, segons el meu amic Ciscó de Mediona, l’energia rep i distribueix, només cal trobar persones en capacitat de captar-la.
Veiem uns fragments del article d’en Santiago Vilanova; El franquisme va engendrar una elit de tetrarques corruptes que es varen fer multimilionaris gràcies a la seva incondicional adhesió al dictador. Elèctriques, constructores, immobiliàries, banques i entitats d’estalvi popular eren controlades per falangistes i addictes al regim , en el seus despatxos hi tenien visible, el retrat del Generalísimo i la fotografia dels gloriós dia en què el va rebre en audiència al Pardo. (…) Pensadors crítics de la societat industrial i de creixement il·limitat, com ara Ivan Illich, Michel Bosquet o Muray Bookchin, ja ens advertiren que la democràcia podia acabar segrestada per aquesta mena de nous senyors feudals de la modernitat. I Catalunya no ha estat una excepció “ Magnes organitzacions filistees que pretenen de convertir el nostre país en una lamentable colònia “, va escriure Joan Oliver (Pere IV)en el pròleg de L’econacionalisme. Efectivament, qui decideix i impulsa el model de creixement, seguin les instruccions de l’economia global, són aquests clúster de banquers i grans societats energètiques que practiquen amb el suport del nepotisme polític l’ajuda mútua que no és precisament la que reclama el teòric anarquista Kropotkin per les classes oprimides. L’aval que acaba de donar el govern socialista de 10.000 milions d’euros a les elèctriques per reduir el se deute i compensar el tancament el 2013 de la central nuclear de Garoña és una mostra de les servituds polítiques envers els nous senyors feudals.(…)
Com diuen en castellà “un tanto de lo mismo”en el segle XXI han ressuscitat el “Feudalisme” i els petits senyors, els petits reines de taifes, és reprodueixen, des de les estructures de les empresses multinacionals, al propi Estat i/o a les Comunitats anomenades Autònomes, i també en els Ajuntaments Ells decideixen les llibertats, també les lleis, i el poble com cal a un bon remat de serfs dins la por i la possible represàlia, ajup el cap i calla. Calla i paga l’hipoteca i els impostos que el lliguen al senyor del feudal, que d’alguna manera o altre practica… el dret a cuixa.
La democràcia com a forme representativa de les voluntats del poble a estat saquejada i canviada, l’anomena da societat civil es una entelèquia o una il·lusió i res més. Poc a poc caminem cap una societat conductista o cap un “Mon feliç” segons anunciava l’Aldous Huxlex.
